IMPLICATS

IMPLICATS

Hi tens a veure. Amb el color que agafa l’heura enmig del maig. Amb l’alineació dels astres sobre el cap. Amb el magnetisme de la lluna i de la mar. Amb l’arrodoniment dels còdols. Amb la pluja. Hi tens a veure. Amb el modernisme i amb els versos que has deixat en el calaix. Hi tens a veure. Amb la nit. Hi tens a veure. Amb la calma de les pedres. Amb el silenci dels jardins. Hi tens a veure. Amb la solitud que parla Rilke. Amb les pinzellades al cartró que un dia Munch. Amb el seu crit. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb la gebrada que ha glaçat aquest matí. Amb el raig de llum que troba lloc entre les branques. Hi tens a veure. Amb el bedoll. Amb el reflexa que no hi veus a dins de l’aigua. Amb els tolls. Hi tens a veure. Amb l’escalfor. Hi tens a veure. Amb l’argila. Amb l’escorça. Amb la saba. Amb el vesc. Hi tens a veure. Amb el bosc. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb cada papallona que ha esberlat cada crisàlide. Hi tens a veure. Amb els nadons que s’han llençat a les deixalles. Hi tens a veure. Amb els nadons. Hi tens a veure. Amb els veïns. Hi tens a veure. Amb l’amor. Hi tens a veure. Amb París. Hi tens a veure. Amb el 1789. Hi tens a veure. Amb el 1939. Hi tens a veure. Amb Berlin. Hi tens a veure. Amb Argentina i amb la plaça i amb les mares. Hi tens a veure. Amb el 1968. Hi tens a veure. Amb el maig. Hi tens a veure. Amb la guerra i la protesta i la sang. Hi tens a veure. Amb els anys. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb la buidor que ocupa el cor dels desolats. Amb la fam d’amor que fa que es mori tot un món. Amb la fam de gana que fa es mori tot un món. Amb l’altre món. Hi tens a veure. Amb els egipcis i amb els grecs. Hi tens a veure. Amb els maies i amb els inques. Hi tens a veure. Amb la perfecció del Partenó i amb el pes de les cariàtides. Hi tens a veure. Amb la massacra i els esclaus. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb Kavafis. Amb la bíblia. Amb l’alcorà. Hi tens a veure. Amb els jueus i els palestins. Hi tens a veure. Amb el Tibet. Amb el Sàhara. Amb Mèxic. Amb Colòmbia. Amb el Perú. Hi tens a veure. Amb la Xina i amb Corea. Hi tens a veure. Amb els llocs. Hi tens a veure.

Hi tens a veure amb Modigliani. Hi tens a veure amb les tres gràcies. Hi tens a veure. Amb Dant. Hi tens a veure. Amb Voltaire. Amb Baudelaire. Amb Rimbaud. Amb Verlaine. Amb Crist. Hi tens a veure.

Hi tens a veure amb les creus. Hi tens a veure amb els jutges i amb els polis i amb els presos i amb els rics. Hi tens a veure.

Hi tens a veure amb el Big Bang. Hi tens a veure amb el Big Ben. Amb el Bin Laden. Amb els jesuïtes. Amb els mossens. Hi tens a veure. Amb els mestres. Amb els monjos. Amb l’escriptura. Amb els secrets i els documents. Hi tens a veure. Amb els terroristes i assassins. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb les armes. Hi tens a veure. Amb les flors i amb els ocells i amb les granotes i amb les serps. Hi tens a veure. Amb l’ Edèn. Hi tens a veure. Amb Renoir i els ulls absents. Hi tens a veure. Amb el franquisme. Amb el nacionalisme. Amb el feminisme. Amb l’anarquisme. Amb el totalitarisme. Amb el comunisme. Amb el dadaisme. Hi tens a veure.

Hi tens a veure amb Martin Luther King. Hi tens a veure. Amb Gandhi. Hi tens a veure. Amb Maria Teresa de Calcuta. Hi tens a veure. Amb Dalai Lama. Hi tens a veure. Amb la pau. Hi tens a veure. Amb les persones. Hi tens a veure.

Hi tens a veure amb la ceràmica dels plats que s’han trencat. Hi tens a veure. Amb la sal. Hi tens a veure. Amb els mirall i ferradures i gats negres. Hi tens a veure. Amb la sort. Hi tens a veure. Amb els daus i amb Ítaca i l’atzar. Hi tens a veure. Amb Ulisses i l’Odissea i amb Homer. Hi tens a veure. Amb el James Joyce. Hi tens a veure. Amb la literatura i l’art i la passió. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb la lava escopida d’un volcà . Hi tens a veure. Amb Pompeia. Hi tens a veure. Amb el Vesuvi. Hi tens a veure. Amb l’Etna. Hi tens a veure. Amb el Sena. Amb l’Amazona. Amb el Vístula. Hi tens a veure. Amb l’Ebre. Amb el Ter i el Llobregat. Hi tens a veure. Amb la riera de Merlès. Hi tens a veure. Amb la fluïdesa de l’aigua fins la mar. Hi tens a veure. Amb l’onada. Hi tens a veure. Amb l’Antàrtic. Hi tens a veure. Amb l’oceà i la platja i el volcà. Hi tens a veure. Amb els núvols. Hi tens a veure.

Amb el diable. Hi tens a veure. Amb el infern i amb el foc. Hi tens a veure. Amb l’espurna. Hi tens a veure. Amb l’holocaust. Hi tens a veure.

Amb els morts. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb les dites populars. Hi tens a veure. Amb les cançons per als infants. Hi tens a veure. Amb els poemes de Nadal. Hi tens a veure. Amb les llums. Hi tens a veure. Amb la veu. Hi tens a veure. Amb Lluís Llach i Raimon i Serrat. Hi tens a veure. Amb els Rolling Stones. Hi tens a veure. Amb Mozart i Beethoven i Bach. Hi tens a veure. Amb les quatre estacions. Hi tens a veure. Amb Vivaldi. Hi tens a veure. Amb el so. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb Joan Maragall i amb Joan Vinyoli i amb Joan Alcover i amb Joan Margarit. Hi tens a veure. Amb Sant Joan. Hi tens a veure. Amb l’arc de sant Martí i amb els sants. Hi tens a veure. Amb els ulls irisats. Hi tens a veure. Amb l’esperança i la lluita i la il·lusió. Hi tens a veure. Amb la poesia i el món – collons -. Hi tens a veure.

Dolors Juarez

13 de desembre del 2010

O NO

O bé no- o bé no i no- tot no- o bé pluja-
Màrius Sampere


O NO

Hauràs. D’obrir els ulls de matinada o no. Picar l’ull i recollir quatre pestanyes o no. Hauràs. De comptar les gotes d’aigua perquè no vessi mai el got. O bé eixugar-te aquestes llàgrimes o no. Fer un glop. O bé no. Escapar-te quan vinguin molt maldades o bé no. Fer-hi front. Segregar saliva i empassar-la o preparar l’escopinada o bé no. O no. Girar el pany amb una clau abans d’entrar. No xafar les juntes dels rajols o bé tampoc. Saltar els graons de dos en dos. Tocar amb els dits els barrots de la barana o imaginar que és una arpa o bé no. O no. Fer dos cops amb els artells o bé tampoc. O no. Quedar sempre a mitja passa com si per. O bé no o bé tampoc i no i no. Confessar-te. Besar la creu. Santificar-te. Penedir-te. O bé no. Intentar. Provar. Provocar o bé tampoc. O no. Restar immòbil esperant que arribi sol. Respirar. O no. Esperar o desesperar o bé tampoc. Mirar amunt quan hi hagi un cel de serenor. Mirar avall quan plogui tant que esdevinguis negació. O no. Absorbir l’aigua amb les mans. Rosegar-te les ungles. Tapar-te amb els llençols com per no ser-hi. Arronsar-te. Arrossegar-te. Escopir. O bé no. O no. Sortir corrent. Perdre el nord. Girar. Voler tornar. Entrar. Buscar la clau. Llençar. Recuperar. Provar. Provocar. O bé no i no i no. O no. Hauràs. D’arriscar a no arriscar-t’hi o arriscar. O bé no. -O no?- .


Dolors Juarez
12 de desembre del 2010

POEMA A UN DESCONEGUT

Imatge de Camille Stein

Portrait 67235

POEMA A UN DESCONEGUT

Quan arribi el solstici del fred a fendir-nos la pell
tremolor senzilla dels òrgans
i ens rodegin pollancres amb vesc a les branques
sortilegi que emmeni l ‘hivern
trepitjarem les fulles gebrades durant mil·lennis
la terra adobarà les petges de la por, malgrat
serà lent el corol·lari de l’amor
serà lent com ho va ser en els mil·lennis anteriors
quan ens va obrir i trencar el cor tantes vegades
l’etern que hem viscut resguardant-nos d’aquest món
ha emparat la solitud sota les pedres, i nosaltres
de tant aixecar-les vam situar-nos en el centre del mur
però escolta, ara que encara no em pots veure
cada vegada sóc menys lluny
només atreveix-te i intueix-me
perquè quan caigui la última fulla
el vent et xiularà el meu nom.

Dolors Juarez Garcia
22 de Novembre del 2010

D'ARREL

Faltava poc
venia el roig prement-ho fort
era ja quasi
no haver existit un dia abans
era com nou
i era de gris i no sent pedra
millor per mi
no témer-ho tot al ser-hi enfront
no ser-ho mai
deixar-ho ser
no salvar res

l'arrel acaba
sempre
aixecant l'asfalt.

Dolors Juarez
9/10/10

EL MUR

Que el mur no dicti una sentència.
L'aparent és invisible.
No hi ha pressa per anar a casa.
Masteguem-ho.
Protegim-nos a recer del núvol
o de l'arbre.
Fem les paus amb tots els anys,
Assuavim-ho.
El mur que dicta també es salta.

Dolors Juarez
10 del 10 del 10

els motius del llop

http://www.facebook.com/?ref=home#!/video/video.php?v=63395672044

La serra d'Ensija

A la Serra d’Ensija, just al peu de la Gallina Pelada,
a tocar dels pins, de cop, és com si la terra t’engolís.

La Font Freda, boca humida de l’arrel, dialoga
amb el vent, que és l’única presència:
Infinitud de pensament expulsat
amb la més exacte de totes les metàfores.

És, per un moment -exclòs el temps- , conviure
amb l’absència i sent alhora absència
en l’espai obert - harmoniós i claustrofòbic –
de la solitud.


Dolors Juarez
1 de juny del 2010

Oda als anys de joventut

Tinguérem temps per a inventar-nos un destí
Tinguérem mans per seduir-lo i molts motius
Tinguérem tardes i matins i bones nits
Tinguérem sort d’algun capvespre en el jardí
Tinguérem llavis rojos tendres i somrís
Tinguérem ulls per veure el cel cobert d’estels
Tinguérem mots i escriguérem algun vers
Tinguérem llibres fascinants parlant de vida
Tinguérem rostre i miralls que ens enfortien
Tinguérem sons cantant als dies i el ressò
Tinguérem venes per injectar les primaveres
Tinguérem flors de tots colors i gerros d’aigua
Tinguérem llengües llargues roses i saliva
Tinguérem ossos per trencar-los i escaiola
Tinguérem guixos, pedres, cames i xarranques
Tinguérem peus per aixafar tots els bassals
Tinguérem claus per obrir portes i reixats
* * *
Tinguérem temps, tinguérem mans;
tinguérem tardes, dies, nits i algun capvespre;
Tinguérem cara, ulls i llavis i somriures;
tinguérem mots, versos brillants a dins els llibres;
Tinguérem sons, somnis, ressons i els colors;
tinguérem flors, jardins i olors
i primaveres;
Tinguérem temps;
tinguérem mans i peus i cos i molta pressa;
tinguérem pell i por i sort
d’algun capvespre;
Tinguérem llengua, ossos, guixos, set i estómac;
tinguérem ganes, pa i aigua i entusiasme;
Tinguérem boca, besos, gestos i baralles;
tinguérem cara, peus i cames, cul i esquena;
Tinguérem temps per inventar-nos un destí;
Tinguérem mans per seduir-lo i molts motius;
Tinguérem temps, tinguérem mans, tinguérem ulls, tinguérem cap;
Tinguérem temps, tinguérem lloc, tinguérem nits;
Tinguérem foc, Tinguérem temps;
Tinguérem sort.
* * *

Dolors Juarez
Abril del 2010

Anhel de sal

D’això que en dius onades
són mans: urpes garfiüdes
clavant-se en la terra amb afany.
Són les ganes de vida del mar;
l’anhel de batec de la sal.

I tants cors com té al cor!
Cors centenaris – gegants –
i també cors petits –instantanis –
i cors dintre els cors
i fins cors sense cor. Tots de cop
l’uníson – bategant -.

Però la sal fa la set i el mar
no en té prou i insisteix:
quan més té, més en vol
quan més vol, més temps té
quan més temps, més urpeja.

Un anhel imparable que creix;
un anhel fent-se immens dins l’immens
tant immens com l’aigua que té
i que el nega.


Dolors Juarez
març del 2010

COM L'HORITZÓ

Tenim l’oblit per endavant i,
com l’horitzó, cal procurar
mirar-lo amb calma.
Buscar un punt fix i
no abaixar-ne mai la guàrdia.
Destil·lar el mal amb suavitat
per no agitar-ne molt les aigües.
Treure-hi la sal de cada llàgrima
i anar insistint. És així,
com de l’oblit en fem record i
fuig el tedi de les hores desolades.


Dolors Juarez
2 de març del 2010

***

Polsims de temps van perforant la pell tant fonda
i alhora dèbil i esmorteïda per les mans que hi van passant.
Un camí dolç al llarg del cos que a poc a poc em va matant
amb tant de gust que ni em fa mal. M’hi deixo fer una ferida
més fonda encara que la pell perquè t’ho creguis, d’un cop per totes
que hi ha molt més a dintre meu, que no és sols pell això que toques
que hi ha una cosa molt més forta, capaç de vèncer el pas del temps.
I si no, explica’m ara perquè hi ha estrelles en el cel?

Dolors Juarez
1 de febrer del 2010