[A]punts suspensius

[A]punts suspensius

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poema a un desconegut. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poema a un desconegut. Mostrar tots els missatges

dilluns, 23 de maig del 2011

UNA NUESA -et dic-




Una nuesa -et dic- .
Una nuesa amb cremallera metàl•lica.
Una nuesa amb cremallera metàl•lica que t’arribi als peus.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa amb vidres trencats clavats a la cara.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa amb la sang avortada.
Una nuesa amb la sang avortada regalimant-te entremig de les cames.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa posada a besllum que reveli les vertebres que se’t torcen dins l’ànima.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa de textura rugosa.
Una nuesa de textura rugosa amb la marca del ferro roent d’una planxa.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa amb molles de pa i amb els becs dels ocells picotejant-te l’estómac.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa amb alcohol de cremar.
Una nuesa amb alcohol de cremar i un llumí a les puntes dels dits –et dic- .
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa de fusta podrida entaforada en els porus.
Una nuesa –et dic -.
Una nuesa de pela de poma.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa de paper esgrogueït.
Una nuesa de paper esgrogueït que m’expliqui una vida anodina -com totes- .
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa de paper de vidre.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa de paper de fumar.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa de paper vegetal.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa de paper d’estrassa.
Una nuesa –et dic -.
Una nuesa que s’estripi fàcilment.
Una nuesa que s’estripi fàcilment com s’estripen totes les nueses.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa que a trossets petits m’ensenyi la nuesa feta miques.
La nuesa –et dic- .
La nuesa nua –et dic- .
La nuesa nua – et vull- .
La nuesa nua –et dono- .

Dolors Juarez
23 de maig del 2011

dilluns, 22 de novembre del 2010

POEMA A UN DESCONEGUT


Imatge de Camille Stein
Portrait 67235





POEMA A UN DESCONEGUT

Quan arribi el solstici del fred a fendir-nos la pell
tremolor senzilla dels òrgans
i ens rodegin pollancres amb vesc a les branques
sortilegi que emmeni l ‘hivern
trepitjarem les fulles gebrades durant mil·lennis
la terra adobarà les petges de la por, malgrat
serà lent el corol·lari de l’amor
serà lent com ho va ser en els mil·lennis anteriors
quan ens va obrir i trencar el cor tantes vegades
l’etern que hem viscut resguardant-nos d’aquest món
ha emparat la solitud sota les pedres, i nosaltres
de tant aixecar-les vam situar-nos en el centre del mur
però escolta, ara que encara no em pots veure
cada vegada sóc menys lluny
només atreveix-te i intueix-me
perquè quan caigui la última fulla
el vent et xiularà el meu nom.

Dolors Juarez Garcia
22 de Novembre del 2010