Succés sobre el fet inexistent

Grettel, Oli sobre tela de Cesc Ginesta

[Pròleg

Era un joc ben innocent:
Un somni de baldufes
que ballen des de sempre
fins que sempre era ahir
i ahir mai va existir]

SUCCÉS SOBRE EL FET INEXISTENT

Estava distreta, jo
pensant en:
Illes impossibles
Viatgers solitaris retrobats
Estepes belles i fondes
i d’altres coses que també
es poden palpar
quan he patit un accident:
un xoc frontal contra la vida
i altres paràmetres
que no he tingut temps de calcular.

Un impacte accelerat
de velocitat vertiginosa
entre el nucli dèbil de les formes
i la duresa de les coses irreals.

Just a l’acte una destrossa emocional:
un despit de fantasies
rajant per tot arreu de les ferides
una substància transparent
de densitat inversemblant

L’agitació de tots els òrgans
colpejant contra el que sóc
i més enllà, injectant-se
cap a dins, cap l’esperit.

Ha estat brutal, devastador, tot un excés
sobre aquest fet inexistent
-si en soluciono l’estructura -.


Dolors Juàrez
25 de novembre 2009

Poema de la Sílvia Armangue

Les raons de la tristesa

El veig enllà, dempeus en la carretera vella,

sobre les línies grogues despintades,

en un dia solejat. A la vorera,

un gran animal inflat

s’esberla.

El pare va marxar fa temps,

mentre els ametllers florien,

en un cotxe llarg i vell com una barca,

amb una nevereta, entrepans, i una gran manta

de collir olives, per poder jaure

sobre l’herba, o entre les pedres,

o en qualsevol espai de temps on li abellís de deturar-se.

Bassals de seda negra no permeten que jo estigui amb ell.

Giro el cap, sense esperança,

Per no veure la garsa sola,

aquesta a qui han picat els ulls,

pelat el cap, les altres garses.

Quan la lluna s’aixeca sobre el bosquet

que la carretera travessa, la pau omple el pit

del meu pare, perquè l’oblit li empara el cor,

la bella boira li nia als ulls,

té un vell casset amb música de la bona,

i l’aire és fresc, i ell torna a ser jove,

i ningú pot viure la vida que no és seva.

Sílvia Armangue