Grettel, Oli sobre tela de Cesc Ginesta[Pròleg
Era un joc ben innocent:
Un somni de baldufes
que ballen des de sempre
fins que sempre era ahir
i ahir mai va existir]
SUCCÉS SOBRE EL FET INEXISTENT
Estava distreta, jo
pensant en:
Illes impossibles
Viatgers solitaris retrobats
Estepes belles i fondes
i d’altres coses que també
es poden palpar
quan he patit un accident:
un xoc frontal contra la vida
i altres paràmetres
que no he tingut temps de calcular.
Un impacte accelerat
de velocitat vertiginosa
entre el nucli dèbil de les formes
i la duresa de les coses irreals.
Just a l’acte una destrossa emocional:
un despit de fantasies
rajant per tot arreu de les ferides
una substància transparent
de densitat inversemblant
L’agitació de tots els òrgans
colpejant contra el que sóc
i més enllà, injectant-se
cap a dins, cap l’esperit.
Ha estat brutal, devastador, tot un excés
sobre aquest fet inexistent
-si en soluciono l’estructura -.
Dolors Juàrez
25 de novembre 2009
Estava distreta, jo
pensant en:
Illes impossibles
Viatgers solitaris retrobats
Estepes belles i fondes
i d’altres coses que també
es poden palpar
quan he patit un accident:
un xoc frontal contra la vida
i altres paràmetres
que no he tingut temps de calcular.
Un impacte accelerat
de velocitat vertiginosa
entre el nucli dèbil de les formes
i la duresa de les coses irreals.
Just a l’acte una destrossa emocional:
un despit de fantasies
rajant per tot arreu de les ferides
una substància transparent
de densitat inversemblant
L’agitació de tots els òrgans
colpejant contra el que sóc
i més enllà, injectant-se
cap a dins, cap l’esperit.
Ha estat brutal, devastador, tot un excés
sobre aquest fet inexistent
-si en soluciono l’estructura -.
Dolors Juàrez
25 de novembre 2009
3 comentaris:
Un poema molt reflexiu Dolors.
A vegades els pitjors accidents, passen dins nostre, de manera irreal, de manera imperceptible als altres ulls, tal com un fet irreal.
No sé si se'n soluciona l'estructura mai, qui sap si, la solucionem als setanta anys, i quan ja no podem tornar endarrera.
Qui sap si la vida més que un cúmul de successos, no és més que un cúmul d'accidents.
Una abraçada Dolors.
Àlex.
Moltes gràcies per publicar aquesta pintura, dient què és meva.
pell de tall! gràcies milmils*
I el teu llibre? al món el necessitem!!!!*
Publica un comentari a l'entrada