[A]punts suspensius

[A]punts suspensius

dilluns, 29 de març del 2010

Anhel de sal



D’això que en dius onades
són mans: urpes garfiüdes
clavant-se en la terra amb afany.
Són les ganes de vida del mar;
l’anhel de batec de la sal.

I tants cors com té al cor!
Cors centenaris – gegants –
i també cors petits –instantanis –
i cors dintre els cors
i fins cors sense cor. Tots de cop
l’uníson – bategant -.

Però la sal fa la set i el mar
no en té prou i insisteix:
quan més té, més en vol
quan més vol, més temps té
quan més temps, més urpeja.

Un anhel imparable que creix;
un anhel fent-se immens dins l’immens
tant immens com l’aigua que té
i que el nega.


Dolors Juarez
març del 2010

dilluns, 8 de març del 2010

COM L'HORITZÓ


Tenim l’oblit per endavant i,
com l’horitzó, cal procurar
mirar-lo amb calma.
Buscar un punt fix i
no abaixar-ne mai la guàrdia.
Destil·lar el mal amb suavitat
per no agitar-ne molt les aigües.
Treure-hi la sal de cada llàgrima
i anar insistint. És així,
com de l’oblit en fem record i
fuig el tedi de les hores desolades.


Dolors Juarez
2 de març del 2010