Hauríem d’haver après alguna cosa per,
ara, poder-la oblidar.
Per entendre que no vam entendre res.
Per adonar-nos que la nit és sempre nit.
Però calia obrir els ulls.
Esbatanar-los i fregar fort les parpelles.
Potser, el paper de vidre ens va faltar,
per llimar la perspectiva o afinar.
Per acostar-nos-hi.
Com si fóssim un linx o una marta.
Semblants.
També les urpes.
Afilant.
Per aferrar-nos-hi.
Dolors Juarez
24 d’octubre del 2011
