[A]punts suspensius

[A]punts suspensius

dilluns, 24 d’octubre de 2011

Per aferrar-nos-hi.

Hauríem d’haver après alguna cosa per,

ara, poder-la oblidar.

Per entendre que no vam entendre res.

Per adonar-nos que la nit és sempre nit.

Però calia obrir els ulls.

Esbatanar-los i fregar fort les parpelles.

Potser, el paper de vidre ens va faltar,

per llimar la perspectiva o afinar.

Per acostar-nos-hi.

Com si fóssim un linx o una marta.

Semblants.

També les urpes.

Afilant.

Per aferrar-nos-hi.



Dolors Juarez

24 d’octubre del 2011

2 comentaris:

Anònim ha dit...

molt bo, la rima, la rìtmica, la música,
és un ur?

grifoll - comunicat important ha dit...

Dolors, no sols aquest, sinó tots i cada vegada més, els teus poemes són més que genials ( i em quedo curt). Gràcies!!!