Cap on tu i la teva pell i els límits que
no et sé. Camino.
Entre la pluja finíssima d’abril i l’espetec
dels teus ossos.
Cerco, la matèria que no sé qui ens l’ha
vedada:
el tacte de l’alè i el gust per una tarda silenciosa.
Tan iguals i canviants, les miniatures del
teu rostre. Cerco.
Cap allà on és tan lluny que mai s’hi
arriba ni amb la ment.
Camino. Entre el xàfec que et xopa les
pestanyes i
la ràfega que et rasca la veu. La gola
fonda dels teus ulls.
Cerco. El bosc espès que desconeix les
lleis humanes.
El fruit madur que es desprèn i sap deixar
la branca intacte.
L’amor d’abans de l’amor. Allò que no s’aprèn.
Allò que no se’t veu. Cerco. No la pell, ni
els ulls, ni els llavis.
Sinó allò que no es diu.
Dolors Juarez
25 d’abril del 2012