Faltava poc
venia el roig prement-ho fort
era ja quasi
no haver existit un dia abans
era com nou
i era de gris i no sent pedra
millor per mi
no témer-ho tot al ser-hi enfront
no ser-ho mai
deixar-ho ser
no salvar res
l'arrel acaba
sempre
aixecant l'asfalt.
Dolors Juarez
9/10/10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada