[A]punts suspensius

[A]punts suspensius

dilluns, 13 de desembre de 2010

IMPLICATS

IMPLICATS

Hi tens a veure. Amb el color que agafa l’heura enmig del maig. Amb l’alineació dels astres sobre el cap. Amb el magnetisme de la lluna i de la mar. Amb l’arrodoniment dels còdols. Amb la pluja. Hi tens a veure. Amb el modernisme i amb els versos que has deixat en el calaix. Hi tens a veure. Amb la nit. Hi tens a veure. Amb la calma de les pedres. Amb el silenci dels jardins. Hi tens a veure. Amb la solitud que parla Rilke. Amb les pinzellades al cartró que un dia Munch. Amb el seu crit. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb la gebrada que ha glaçat aquest matí. Amb el raig de llum que troba lloc entre les branques. Hi tens a veure. Amb el bedoll. Amb el reflexa que no hi veus a dins de l’aigua. Amb els tolls. Hi tens a veure. Amb l’escalfor. Hi tens a veure. Amb l’argila. Amb l’escorça. Amb la saba. Amb el vesc. Hi tens a veure. Amb el bosc. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb cada papallona que ha esberlat cada crisàlide. Hi tens a veure. Amb els nadons que s’han llençat a les deixalles. Hi tens a veure. Amb els nadons. Hi tens a veure. Amb els veïns. Hi tens a veure. Amb l’amor. Hi tens a veure. Amb París. Hi tens a veure. Amb el 1789. Hi tens a veure. Amb el 1939. Hi tens a veure. Amb Berlin. Hi tens a veure. Amb Argentina i amb la plaça i amb les mares. Hi tens a veure. Amb el 1968. Hi tens a veure. Amb el maig. Hi tens a veure. Amb la guerra i la protesta i la sang. Hi tens a veure. Amb els anys. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb la buidor que ocupa el cor dels desolats. Amb la fam d’amor que fa que es mori tot un món. Amb la fam de gana que fa es mori tot un món. Amb l’altre món. Hi tens a veure. Amb els egipcis i amb els grecs. Hi tens a veure. Amb els maies i amb els inques. Hi tens a veure. Amb la perfecció del Partenó i amb el pes de les cariàtides. Hi tens a veure. Amb la massacra i els esclaus. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb Kavafis. Amb la bíblia. Amb l’alcorà. Hi tens a veure. Amb els jueus i els palestins. Hi tens a veure. Amb el Tibet. Amb el Sàhara. Amb Mèxic. Amb Colòmbia. Amb el Perú. Hi tens a veure. Amb la Xina i amb Corea. Hi tens a veure. Amb els llocs. Hi tens a veure.

Hi tens a veure amb Modigliani. Hi tens a veure amb les tres gràcies. Hi tens a veure. Amb Dant. Hi tens a veure. Amb Voltaire. Amb Baudelaire. Amb Rimbaud. Amb Verlaine. Amb Crist. Hi tens a veure.

Hi tens a veure amb les creus. Hi tens a veure amb els jutges i amb els polis i amb els presos i amb els rics. Hi tens a veure.

Hi tens a veure amb el Big Bang. Hi tens a veure amb el Big Ben. Amb el Bin Laden. Amb els jesuïtes. Amb els mossens. Hi tens a veure. Amb els mestres. Amb els monjos. Amb l’escriptura. Amb els secrets i els documents. Hi tens a veure. Amb els terroristes i assassins. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb les armes. Hi tens a veure. Amb les flors i amb els ocells i amb les granotes i amb les serps. Hi tens a veure. Amb l’ Edèn. Hi tens a veure. Amb Renoir i els ulls absents. Hi tens a veure. Amb el franquisme. Amb el nacionalisme. Amb el feminisme. Amb l’anarquisme. Amb el totalitarisme. Amb el comunisme. Amb el dadaisme. Hi tens a veure.

Hi tens a veure amb Martin Luther King. Hi tens a veure. Amb Gandhi. Hi tens a veure. Amb Maria Teresa de Calcuta. Hi tens a veure. Amb Dalai Lama. Hi tens a veure. Amb la pau. Hi tens a veure. Amb les persones. Hi tens a veure.

Hi tens a veure amb la ceràmica dels plats que s’han trencat. Hi tens a veure. Amb la sal. Hi tens a veure. Amb els mirall i ferradures i gats negres. Hi tens a veure. Amb la sort. Hi tens a veure. Amb els daus i amb Ítaca i l’atzar. Hi tens a veure. Amb Ulisses i l’Odissea i amb Homer. Hi tens a veure. Amb el James Joyce. Hi tens a veure. Amb la literatura i l’art i la passió. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb la lava escopida d’un volcà . Hi tens a veure. Amb Pompeia. Hi tens a veure. Amb el Vesuvi. Hi tens a veure. Amb l’Etna. Hi tens a veure. Amb el Sena. Amb l’Amazona. Amb el Vístula. Hi tens a veure. Amb l’Ebre. Amb el Ter i el Llobregat. Hi tens a veure. Amb la riera de Merlès. Hi tens a veure. Amb la fluïdesa de l’aigua fins la mar. Hi tens a veure. Amb l’onada. Hi tens a veure. Amb l’Antàrtic. Hi tens a veure. Amb l’oceà i la platja i el volcà. Hi tens a veure. Amb els núvols. Hi tens a veure.

Amb el diable. Hi tens a veure. Amb el infern i amb el foc. Hi tens a veure. Amb l’espurna. Hi tens a veure. Amb l’holocaust. Hi tens a veure.

Amb els morts. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb les dites populars. Hi tens a veure. Amb les cançons per als infants. Hi tens a veure. Amb els poemes de Nadal. Hi tens a veure. Amb les llums. Hi tens a veure. Amb la veu. Hi tens a veure. Amb Lluís Llach i Raimon i Serrat. Hi tens a veure. Amb els Rolling Stones. Hi tens a veure. Amb Mozart i Beethoven i Bach. Hi tens a veure. Amb les quatre estacions. Hi tens a veure. Amb Vivaldi. Hi tens a veure. Amb el so. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb Joan Maragall i amb Joan Vinyoli i amb Joan Alcover i amb Joan Margarit. Hi tens a veure. Amb Sant Joan. Hi tens a veure. Amb l’arc de sant Martí i amb els sants. Hi tens a veure. Amb els ulls irisats. Hi tens a veure. Amb l’esperança i la lluita i la il·lusió. Hi tens a veure. Amb la poesia i el món – collons -. Hi tens a veure.

Dolors Juarez

13 de desembre del 2010