[A]punts suspensius

[A]punts suspensius

dilluns, 29 de juliol del 2013

Un poema



Cauen tardes com volves de neu. Hi ha massa tardes
i els matins s’abraonen al cervell.
No se sap quin indret ens pertoca i, ni tan sols,
si potser el cos. La pell bull.
A l’estiu hi ha molt de caldo i nosaltres  volem brases
perquè hi cremi alguna cosa.
L’esperit és massa blau i el paisatge és massa quiet
i ara ens cal la pluja i no aquests coi de llamps.
Hi ha massa llum al parterre i massa ombres dintre el cap.
El cor, quan batega, fa mal.
L’horitzó és ample i la ment, a voltes, massa estreta.
Hi ha coses importants que mai no encaixen.
Ens agrada massa l’ordre i ningú
ens ha ensenyat a viure el caos i a gaudir-ne.
A dia d’avui, ens fan por les papallones.
Volem cucs que estiguin quiets arran de terra;
per a xafar-los.

Dolors Juarez

                                                                        29/07/2013