Cauen tardes com volves de neu. Hi ha massa
tardes
i els matins s’abraonen al cervell.
No se sap quin indret ens pertoca i, ni tan
sols,
si potser el cos. La pell bull.
A l’estiu hi ha molt de caldo i nosaltres volem brases
perquè hi cremi alguna cosa.
L’esperit és massa blau i el paisatge és
massa quiet
i ara ens cal la pluja i no aquests coi de
llamps.
Hi ha massa llum al parterre i massa ombres
dintre el cap.
El cor, quan batega, fa mal.
L’horitzó és ample i la ment, a voltes,
massa estreta.
Hi ha coses importants que mai no encaixen.
Ens agrada massa l’ordre i ningú
ens ha ensenyat a viure el caos i a
gaudir-ne.
A dia d’avui, ens fan por les papallones.
Volem cucs que estiguin quiets arran de
terra;
per a xafar-los.
Dolors Juarez
29/07/2013
