[A]punts suspensius

[A]punts suspensius

divendres, 30 d’agost del 2013

poema


AIXÒ

Tornar al vocabulari per fer boca,
arrenglerar-nos lletra a lletra com dos cossos amb instint
i dar-nos pell contra la pell per fer abric.

Això:
començar-nos a parir a partir dels dits
per aferrar-nos amb les ungles i per no perdre la por
i per fer sang que vol dir vida.

Queixalar alguna cosa com la gana per tenir-ne,
arronsar-nos des de dintre de les nines
i aclocar-nos de parpelles per obrir-les.

Retrocedir per a trobar-nos sent aquí i sent els mateixos:
resseguint sempre el camí que és el camí i que ja hi duia
fer dos glops de vora mar i de bosc fondo i ser la rel i ser la terra,
ser la sal que banya el cos i l’oreig de prop el vespre
i ser el riu.

Això:
no saber l’exactitud que tant s’hi assembla,
resseguir el ventre nou que sempre arqueja
i fer els noms damunt la pell a cops de llengua.

Això:
tornar al vocabulari per fer boca,
començar-nos a parir a partir dels dits,
queixalar alguna cosa com la gana per tenir-ne,
retrocedir per a trobar-nos sent aquí i sent els mateixos
per seguir desconeixent-nos com ja veníem fent.


Dolors Juárez
28 d’Agost del 2013