poema

AIXÒ

Tornar al vocabulari per fer boca,

arrenglerar-nos lletra a lletra com dos cossos amb instint

i dar-nos pell contra la pell per fer abric.

Això:

començar-nos a parir a partir dels dits

per aferrar-nos amb les ungles i per no perdre la por

i per fer sang que vol dir vida.

Queixalar alguna cosa com la gana per tenir-ne,

arronsar-nos des de dintre de les nines

i aclocar-nos de parpelles per obrir-les.

Retrocedir per a trobar-nos sent aquí i sent els mateixos:

resseguint sempre el camí que és el camí i que ja hi duia

fer dos glops de vora mar i de bosc fondo i ser la rel i ser la terra,

ser la sal que banya el cos i l’oreig de prop el vespre

i ser el riu.

Això:

no saber l’exactitud que tant s’hi assembla,

resseguir el ventre nou que sempre arqueja

i fer els noms damunt la pell a cops de llengua.

Això:

tornar al vocabulari per fer boca,

començar-nos a parir a partir dels dits,

queixalar alguna cosa com la gana per tenir-ne,

retrocedir per a trobar-nos sent aquí i sent els mateixos

per seguir desconeixent-nos com ja veníem fent.

Dolors Juárez

28 d’Agost del 2013