A les meves mans

- ETS L'ALÈ -

- CURACIÓ-

Revista Q -poema de Dolors Juarez-

(clicar per ampliar)

A la gent li agrada sentir, sigui el que sigui

Virginia Woolf

CALMA

Quan la quietud en una exhalació rompi amb força contra els rocs de la quietud

serà quan tu et cansaràs de la quietud

quan vingui lenta tan lentíssima que es pari

romandràs

exasperat envolt en un terrabastall tan silenciós fins que se’t commogui la consciència

restaràs

seràs l’immòbil

en una esgarrifança tan pausada que exaltada

esdevindràs

una estructura emocional que se’t bellugarà entre les fulles tremoloses enmig l’ hivern

el tronc ferit que el temporal esbranca

seràs

la contundència amb què l’amor bat les ales i marxa

un ploraner en un llagrimall que se li glaça

la llàgrima filtrant-se dins d’una aigua

les esquerdes creixents en la superfície gelada d’una bassa

i potser res més.

Dolors Juarez

28 de Desembre del 2010

UN BOTÓ NEGRE -relat breu-

Un botó negre

Un botó gros, negre, amb fil creuat que ja li balla; de l’abric de llana beix, el botó gros de dalt de tot, és l’únic que serveix, els altres de fa temps que ja no es corden.

Agenollada als peus d’un banc toca la fusta amb un frec suau "que encara raspa en la gola del silenci " –coses així són les que resa - "Si lliurant-me en el batec d’alguna cosa que és tan viva com l’amor pogués desdir-me d’una cosa, de la pena de plorar com una verge al pedestal, amb la pell blanca i ni una llàgrima. La joia tota condensada en una gota de suor i de sacrifici com una sang fent-me la marca, la del dit feta amb l’agulla per tenyir-me els llavis rojos i desfer-me’n de la cera, la del ciri a l’estàtua del miracle, per la llum que em farà eterna com un xiscle ressonant en les parets de pedra freda, de l’església i de la cova, en els murs de la vergonya on els ulls clavats amb puntes m’acompanyen. La vergonya d’haver amat amb un silenci sepulcral que no es confessa de la pena i diu la glòria, de l’amor, les coses dolces que heu sabut i us heu callat, mosquetes mortes..." Es santifica tres vegades i s’alça.

Passa pel passadís que fan els bancs deixant enrere el ressò de les seves pròpies passes, un ressò de taló primet i baix que cada cop que fan un cop, les sabates verd gastat li rasquen per darrere i, d’encetada que és la pell, sembla, que hi tingui incrustada una pansa. Traspassa la portalada de l’església i fa un sospir com si el seu cos li sortís de l’esperit i es treu la mantellina com si es tragués un llast de sobre. "Amén".

***

Passa per un carreró estret recobert per la llosarda que està humida per la pluja i li fa pensar en la por de caure "viure així com encongida per un cor que no em rellisqui fins la roca, senyor, com seria una tristesa esmicolada contra el terra si no igual que s’hi assemblés als pètals roses d’una rosa, a un ventijol que ha fet l’aroma dintre els llavis, a una espina que és clavada enmig la llengua i no fa nosa, senyor, si bategués més fort m’espantaria i fóra jo qui el llençaria amb molta força, perquè dansés en la corrent que fa la sang quan deixa un rastre en el camí que ara m’hi porta, a recer, al fons de tot, on és ben meu, el cor i el gos, que espera enfront, a la façana blanca".

Treu la clau fent-li un clic al moneder verd, i més aviat gros, que portava a sota de l’aixella, mentre que per sota es desfà de les sabates. Li dóna dos voltes al pany amb una clau que és de rovell i s’ajup, es llepa dos dits i es frega les panses del talons, recull les sabates amb els mateixos dos dits i entra a la casa blanca del fons del carrer i, a darrere, el gos, que no borda.

***

Es descorda el boto de dalt de tot de l’abric i se’l treu, el deixa a la taula del menjador i d’un moble gros que hi ha enfront en treu una caixeta metàl·lica i s’assenta en la cadira més pròxima. Frega la caixa amb la mà suau "que encara raspa en la gola del silenci".

l’obre i en treu un rodet de fil negre que porta clavada una agulla, l’enfila i es posa a cosir el boto de l’abric que li balla "el fil creuat i la creu en fil d’un dol cosit que ja no em plora, l’ull clavat enmig del mur de la vergonya, que més cec és qui no sent res que qui no ho gosa, l’amar prohibit que sols es besa i vessa gotes de suor per un gran goig que es condensat enmig d’un crit que és ensordit, i és la passió i no la vergonya, la pena sols si cau el cor i es trenca en mils i es fa bocins en la llosarda, que prou que ho saps trista de tu que més tristesa té la verge que als peus s’hi deixa cremar cera i no ha fet encara un gest miracle, que dins del ulls primer de tot una lluïssor i després un foc a dins el ventre que no crema, que encén les ànimes, i si unes mans que siguin d’home toquen suau el llavi quiet encara em raspa el lleu patir d’un gran plaer enmig de la gola, que duri sempre i sigui igual com fer-me eterna enmig d’un crit, que penedir-se es fa només davant la creu i això és un fil, sense promeses, que no cal pas que aquest cosit duri infinit, que hi ha fil negre per les penes i pels morts i jo aviat hauré de fer-me amb un rodet de fil blau cel, per coses bones..." Es cargola el fil a la mà i amb una tibada seca fa un clec que el trenca i, abans de deixar clavada l’agulla al rodet, es punxa el dit i es prem la pell per fer-li sang i amb la sang es frega suau el dit en contra el llavi i se’l fa roig "que encara raspa en la gola del silenci".

***

S’alça i deixa la caixeta metàl·lica al calaix, agafa l’abric i es situa davant del mirall que hi ha al costat de la porta d’entrada, se’l posa, es mira els llavis, es corda el botó de dalt, cosit en creu amb un fil que ja no balla. Va baixant la mirada pel mirall i observa com l’abric es va obrint poquet a poc, no res a fer-hi amb els botons que un ventre inflat tant els separen dels seus traus. Fa un frec suau sobre la panxa "que encara raspa en la gola del silenci, aquest cor xic que porto aquí que no se’m trenqui, i si em surt mut, que no ho sap dir, que no hi pateixi, que l’amor, fill del la mare, és tan bell com el misteri".

Dolors Juarez

22 de març del 2011

1, Lluís Soler canigó a 125 veus

I tu, què vols saber?

L'Origine du Monde, 1866

Gustave Coubert

I Tu, què vols saber?

L'origen del món. Cony!

L'origen del món...

Dolors Juarez 2010

IMPLICATS

IMPLICATS

Hi tens a veure. Amb el color que agafa l’heura enmig del maig. Amb l’alineació dels astres sobre el cap. Amb el magnetisme de la lluna i de la mar. Amb l’arrodoniment dels còdols. Amb la pluja. Hi tens a veure. Amb el modernisme i amb els versos que has deixat en el calaix. Hi tens a veure. Amb la nit. Hi tens a veure. Amb la calma de les pedres. Amb el silenci dels jardins. Hi tens a veure. Amb la solitud que parla Rilke. Amb les pinzellades al cartró que un dia Munch. Amb el seu crit. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb la gebrada que ha glaçat aquest matí. Amb el raig de llum que troba lloc entre les branques. Hi tens a veure. Amb el bedoll. Amb el reflexa que no hi veus a dins de l’aigua. Amb els tolls. Hi tens a veure. Amb l’escalfor. Hi tens a veure. Amb l’argila. Amb l’escorça. Amb la saba. Amb el vesc. Hi tens a veure. Amb el bosc. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb cada papallona que ha esberlat cada crisàlide. Hi tens a veure. Amb els nadons que s’han llençat a les deixalles. Hi tens a veure. Amb els nadons. Hi tens a veure. Amb els veïns. Hi tens a veure. Amb l’amor. Hi tens a veure. Amb París. Hi tens a veure. Amb el 1789. Hi tens a veure. Amb el 1939. Hi tens a veure. Amb Berlin. Hi tens a veure. Amb Argentina i amb la plaça i amb les mares. Hi tens a veure. Amb el 1968. Hi tens a veure. Amb el maig. Hi tens a veure. Amb la guerra i la protesta i la sang. Hi tens a veure. Amb els anys. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb la buidor que ocupa el cor dels desolats. Amb la fam d’amor que fa que es mori tot un món. Amb la fam de gana que fa es mori tot un món. Amb l’altre món. Hi tens a veure. Amb els egipcis i amb els grecs. Hi tens a veure. Amb els maies i amb els inques. Hi tens a veure. Amb la perfecció del Partenó i amb el pes de les cariàtides. Hi tens a veure. Amb la massacra i els esclaus. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb Kavafis. Amb la bíblia. Amb l’alcorà. Hi tens a veure. Amb els jueus i els palestins. Hi tens a veure. Amb el Tibet. Amb el Sàhara. Amb Mèxic. Amb Colòmbia. Amb el Perú. Hi tens a veure. Amb la Xina i amb Corea. Hi tens a veure. Amb els llocs. Hi tens a veure.

Hi tens a veure amb Modigliani. Hi tens a veure amb les tres gràcies. Hi tens a veure. Amb Dant. Hi tens a veure. Amb Voltaire. Amb Baudelaire. Amb Rimbaud. Amb Verlaine. Amb Crist. Hi tens a veure.

Hi tens a veure amb les creus. Hi tens a veure amb els jutges i amb els polis i amb els presos i amb els rics. Hi tens a veure.

Hi tens a veure amb el Big Bang. Hi tens a veure amb el Big Ben. Amb el Bin Laden. Amb els jesuïtes. Amb els mossens. Hi tens a veure. Amb els mestres. Amb els monjos. Amb l’escriptura. Amb els secrets i els documents. Hi tens a veure. Amb els terroristes i assassins. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb les armes. Hi tens a veure. Amb les flors i amb els ocells i amb les granotes i amb les serps. Hi tens a veure. Amb l’ Edèn. Hi tens a veure. Amb Renoir i els ulls absents. Hi tens a veure. Amb el franquisme. Amb el nacionalisme. Amb el feminisme. Amb l’anarquisme. Amb el totalitarisme. Amb el comunisme. Amb el dadaisme. Hi tens a veure.

Hi tens a veure amb Martin Luther King. Hi tens a veure. Amb Gandhi. Hi tens a veure. Amb Maria Teresa de Calcuta. Hi tens a veure. Amb Dalai Lama. Hi tens a veure. Amb la pau. Hi tens a veure. Amb les persones. Hi tens a veure.

Hi tens a veure amb la ceràmica dels plats que s’han trencat. Hi tens a veure. Amb la sal. Hi tens a veure. Amb els mirall i ferradures i gats negres. Hi tens a veure. Amb la sort. Hi tens a veure. Amb els daus i amb Ítaca i l’atzar. Hi tens a veure. Amb Ulisses i l’Odissea i amb Homer. Hi tens a veure. Amb el James Joyce. Hi tens a veure. Amb la literatura i l’art i la passió. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb la lava escopida d’un volcà . Hi tens a veure. Amb Pompeia. Hi tens a veure. Amb el Vesuvi. Hi tens a veure. Amb l’Etna. Hi tens a veure. Amb el Sena. Amb l’Amazona. Amb el Vístula. Hi tens a veure. Amb l’Ebre. Amb el Ter i el Llobregat. Hi tens a veure. Amb la riera de Merlès. Hi tens a veure. Amb la fluïdesa de l’aigua fins la mar. Hi tens a veure. Amb l’onada. Hi tens a veure. Amb l’Antàrtic. Hi tens a veure. Amb l’oceà i la platja i el volcà. Hi tens a veure. Amb els núvols. Hi tens a veure.

Amb el diable. Hi tens a veure. Amb el infern i amb el foc. Hi tens a veure. Amb l’espurna. Hi tens a veure. Amb l’holocaust. Hi tens a veure.

Amb els morts. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb les dites populars. Hi tens a veure. Amb les cançons per als infants. Hi tens a veure. Amb els poemes de Nadal. Hi tens a veure. Amb les llums. Hi tens a veure. Amb la veu. Hi tens a veure. Amb Lluís Llach i Raimon i Serrat. Hi tens a veure. Amb els Rolling Stones. Hi tens a veure. Amb Mozart i Beethoven i Bach. Hi tens a veure. Amb les quatre estacions. Hi tens a veure. Amb Vivaldi. Hi tens a veure. Amb el so. Hi tens a veure.

Hi tens a veure. Amb Joan Maragall i amb Joan Vinyoli i amb Joan Alcover i amb Joan Margarit. Hi tens a veure. Amb Sant Joan. Hi tens a veure. Amb l’arc de sant Martí i amb els sants. Hi tens a veure. Amb els ulls irisats. Hi tens a veure. Amb l’esperança i la lluita i la il·lusió. Hi tens a veure. Amb la poesia i el món – collons -. Hi tens a veure.

Dolors Juarez

13 de desembre del 2010

O NO

O bé no- o bé no i no- tot no- o bé pluja-
Màrius Sampere


O NO

Hauràs. D’obrir els ulls de matinada o no. Picar l’ull i recollir quatre pestanyes o no. Hauràs. De comptar les gotes d’aigua perquè no vessi mai el got. O bé eixugar-te aquestes llàgrimes o no. Fer un glop. O bé no. Escapar-te quan vinguin molt maldades o bé no. Fer-hi front. Segregar saliva i empassar-la o preparar l’escopinada o bé no. O no. Girar el pany amb una clau abans d’entrar. No xafar les juntes dels rajols o bé tampoc. Saltar els graons de dos en dos. Tocar amb els dits els barrots de la barana o imaginar que és una arpa o bé no. O no. Fer dos cops amb els artells o bé tampoc. O no. Quedar sempre a mitja passa com si per. O bé no o bé tampoc i no i no. Confessar-te. Besar la creu. Santificar-te. Penedir-te. O bé no. Intentar. Provar. Provocar o bé tampoc. O no. Restar immòbil esperant que arribi sol. Respirar. O no. Esperar o desesperar o bé tampoc. Mirar amunt quan hi hagi un cel de serenor. Mirar avall quan plogui tant que esdevinguis negació. O no. Absorbir l’aigua amb les mans. Rosegar-te les ungles. Tapar-te amb els llençols com per no ser-hi. Arronsar-te. Arrossegar-te. Escopir. O bé no. O no. Sortir corrent. Perdre el nord. Girar. Voler tornar. Entrar. Buscar la clau. Llençar. Recuperar. Provar. Provocar. O bé no i no i no. O no. Hauràs. D’arriscar a no arriscar-t’hi o arriscar. O bé no. -O no?- .


Dolors Juarez
12 de desembre del 2010