A la gent li agrada sentir, sigui el que sigui
Virginia Woolf
CALMA
Quan la quietud en una exhalació rompi amb força contra els rocs de la quietud
serà quan tu et cansaràs de la quietud
quan vingui lenta tan lentíssima que es pari
romandràs
exasperat envolt en un terrabastall tan silenciós fins que se’t commogui la consciència
restaràs
seràs l’immòbil
en una esgarrifança tan pausada que exaltada
esdevindràs
una estructura emocional que se’t bellugarà entre les fulles tremoloses enmig l’ hivern
el tronc ferit que el temporal esbranca
seràs
la contundència amb què l’amor bat les ales i marxa
un ploraner en un llagrimall que se li glaça
la llàgrima filtrant-se dins d’una aigua
les esquerdes creixents en la superfície gelada d’una bassa
i potser res més.
Dolors Juarez
28 de Desembre del 2010
1 comentari:
ualaaa, encara no ho havia vist!!!
és genial, Dolors!!! molt!!!
no paris mai, plispau...
Publica un comentari a l'entrada