[A]punts suspensius: poesia visual

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia visual. Mostrar tots els missatges

diumenge, 10 d’abril del 2011

A les meves mans

- ETS L'ALÈ -

- CURACIÓ-

Subscriure's a: Missatges (Atom)

del lloc on ets, del lloc on sóc

Que la puresa original,
com una nota cristal·lina,
toqui els meus llavis algun dia
amb un silenci virginal.
Óssip Mandelstam

DEL LLOC ON ETS
DEL LLOC ON SÓC

El lloc ho és
ple de pollancres
que són ben bé
com esquelets
perquè fa fred
i el riu que baixa
recitant sempre
el mateix vers.

La Lluna ho fa,
espiant-te muda
perquè li agrada
el lloc on ets
d’apaivagar-te
la nit buida
-la solitud
d’aquest indret-

Al cel hi ha
una pampalluga
que són els ulls
amb què ara et veig
ets unes mans
tocant l’espurna
que crema el foc
que crema el fred.

Més coses hi ha
entre la pluja
que ara et raja
pels cabells
així com pols
que res embruta
així com llum
parint el vent.

Xiula també
una gota fina
quan cau un llamp
vora el teu riu
li tergiversa
el que recita,
l’únic que sap
l’únic que diu.

T’agrada prou
aquest paisatge?
i em respondries
clar que sí!
És l’estat pur
del que no es palpa
però es toca igual
que un violí.

Ho és també,
la melodia
que sona allà
i no puc sentir
però ets tu
que me l’explica
just abans
d’anar a dormir.

I també arriba
l’horabaixa
en el teu lloc
que no és aquí
i és quan s’hi ajunten
els paisatges
quan ens trobem
posant els dits.

Ho fem posant-los
sobre els líquens
perquè ells no ho són
tampoc d’aquí,
i passa així
que se’ns fusiona,
la teva nit, la meva nit
i és llavors que em sembla
encara que ets aquí
[que ets aquí].

Dolors Juarez
14 de Desembre de 2009

un roc de mel

Et diré més
amic amant
roca calcària.
Et diré el so
que fa la nit
i un guinyol.
Et diré el nom
de cada estel,
-la lluminària -.
Et diré l’hora
exacte i justa
per venir.
Et diré com,
el què i per què
tens gust de roca.
Et diré on
quan i potser
si jo hi seré.

Et diré menys
amic amant
roca melosa.
Et diré l’aire
que desprèn
la papallona.
Et diré el lloc
on no hi seré
en cap instant.
Et diré el buit
que fa la nit
quan és tant fosca.
Et diré el verd
que va prenent
ja l’atzavara.
Et diré el fred
que fa a l’arrel
de l’alzinar.

Et diré molt
amic amant
roca rocosa.
Et diré el món
de mocadors
que mai es troben.
Et diré el gust
que té l’absenta
I l’absent.
Et diré el dia
menys pensat
i una pensada.
Et diré com
de dur sol fer-se
un hivern.

Et diré poc
amic amant
roca de pedra.
Et diré el pols
que té una puça
quan és morta.
Et diré el foc
que crema dins
del meu pantà.
Et diré l’home
que ha passat
a ser una roca.
Et diré mut
amic amant
petrificat.

Dolors Juarez
24 de Maig del 2010