[A]punts suspensius

[A]punts suspensius

diumenge, 11 de novembre de 2012

Aprofitant que la vida m'hi ha portat.



(Represa d'un vers de Joan Margarit)


Em quedo aquí, on la vida m’ha portat.

Entre els llibres que no tindré temps de llegir

i les teves mans que, no sé per què,

sempre m’acullen. Perduda en aquest indret

des d’on no espero cap gran cosa ni, tampoc,

no hi albiro alts turons. Aquí, on hi ha pebre

i gingebre i te verd, i troncs vells

per ser cremats. Aquí, on la geografia és senzilla

com els nostres cossos. I, on l’amor

és l’únic motiu per declarar-nos la guerra.

Aquí, on les ferides són netes i clares

i la sang brolla reclamant-nos més vida.

Em quedo, sense tot allò que hagués pogut ser.

Sense l’anhel d’horitzons amples i llunyans.

Aquí, on sé exactament quin lloc ocupa

cada cosa. Aquí, on es repeteixen petits moviments

que acaben per ser previsibles.

Em quedo amb tot allò que és irrenunciable:

pètals rojos en els testos de casa,

versos punxents que se’m clavin a l’ànima;

mans petitíssimes que, potser, hauran de venir;

i riures fàcils que em facin vessar el cor

sense haver de pregar gaire.



Dolors Juárez

11 de novembre del 2012