dimecres, 7 de desembre del 2011
dilluns, 24 d’octubre del 2011
Per aferrar-nos-hi.
Hauríem d’haver après alguna cosa per,
ara, poder-la oblidar.
Per entendre que no vam entendre res.
Per adonar-nos que la nit és sempre nit.
Però calia obrir els ulls.
Esbatanar-los i fregar fort les parpelles.
Potser, el paper de vidre ens va faltar,
per llimar la perspectiva o afinar.
Per acostar-nos-hi.
Com si fóssim un linx o una marta.
Semblants.
També les urpes.
Afilant.
Per aferrar-nos-hi.
Dolors Juarez
24 d’octubre del 2011
dimecres, 14 de setembre del 2011
Amor
"Petons" amb Montse Grifoll
Com una nit ficant-se’t cap endins.
Com l’horitzó que se’t rebrega al blanc de l’ull
i que t’eixampla la pupil•la. Hi sóc.
Com un reüll immens que et descobreix
amb la intenció i amb molta força. Viva.
Com unes ganes bellugant-te els dits dels peus.
Això. Els milions de llums petites que t’encenen.
En la passió, també, hi sóc. I de besllum,
en el voler saber-ne més de les persones.
Sóc. Quan se t’entafora encongit, el cor,
dins la tristesa que no has sabut mai de tan trista.
Hi sóc. Quan, per un impuls, a un cop de daus
t’hi jugues la vida i hi perds tota la pell.
Quan te li deixes pessigada dins de l’ànima. Hi sóc.
Com una esquerda en la raó que t’esberla l’enteresa.
Com uns bocins que fets de temps, vertiginosament,
s’uneixen. Com un calendari de l’any trenta-sis
que, empolsimat i esgrogueït, trobes un dia
al primer calaix de la tauleta. Com un mareig febril
que ho capgira tot i et fa perdre el món de vista.
Això. A les últimes pàgines del llibre. Hi sóc.
I des del començament.
Dolors Juarez
13-14 de setembre del 2011
dilluns, 5 de setembre del 2011
No sé des de quan que no sé quan ni on.
No sé des de quan que no sé quan ni on.
Tampoc del com el per què de les coses
ni la forma.
De dintre els ulls ninetes russes, hi veig.
Mirades amb mirades infinites que em topen.
Si més no o de moment i encara que... hi ha l’amor.
La vida xica arraulint-se dintre un ventre.
L’estona morta que ha servit per matar el temps.
L’instant concret que en un instant tot ho canvia.
Això és l’únic que existeix, i els sentiments.
Tinc tanta por que la por em fa menys por.
Hi ha costums que continuen sorprenent-me.
Al obrir els ulls després de cloure’ls, recomano
no trencar amb la rutina.
Que hi ha la vida no sé on, com ni per què
d’aquesta forma. I jo, ja no em conformo
amb fer-ho bé, sinó amb fer-ho.
Dolors Juarez
5 de setembre del 2011
dimecres, 3 d’agost del 2011
Més que res, només per això.
Més que res, sols per saber
si això de tu, et val la pena.
Si has pogut, de dir-te el dubte
a les palpentes, sens plorar...
Si l’has sentit, de l’estrebada,
la incertesa, cosa estranya,
de la puta realitat. O, si potser,
la cosa vera, al acostar-te
al raig de llum que ha fet la idea
– o l’ideal- . I, també,
per si l’has vist: un horitzó
rascant el límit, amb les ungles,
quan n’hi ha.
Més que res, per si has sabut
saber de tu i et val la pena
continuar. Per, si has trobat,
en primer lloc, alguna freda
estança buida, on començar-t’hi
a acostumar. Per si has provat
de fer el intent de deslligar-te
de les puntes de les mans
i moure un dit, de tant en tant,
abans no sigui negre nit
o abans no sigui massa tard.
Més que res, només per això:
per si has pensat alguna cosa
i de quina forma l’has pensat.
Per si has gosat de preguntar-te
què carai t’has preguntat. O,
per si has trobat, en aquest temps,
que ser feliç s’assembla molt
a anar passant per algun lloc
on és millor dir-te que sí,
bàsicament, per no dir no.
Només per això. Per això de tu.
I per saber, si això de mi,
encara et costa d’empassar, i
que si vols, si et ve de gust,
potser algun dia qualsevol
podríem fer un petit esforç
i anar a sopar...
Dolors Juarez
3 d’agost del 2011
dimarts, 28 de juny del 2011
Variacions –en expansió-
I
Estic decidint
alguns errors,
l’argument,
una allau
i l’estratègia.
II
El mite, gairebé,
és l’únic argument.
III
Evidentment, és urgent
donar degoteig de realitat
però de forma discontínua.
IV
Malgrat,
hi ha una expansió
entre el crit i la fe,
és molt apropiat
degustar l’esperit.
V
L’esperit, gairebé,
és l’únic argument
i la il•lusió, una allau.
VI
Hi ha alguns errors,
malgrat, els plans
i la fe.
VII
Entre l’esperit i el mite
hi ha una expansió.
VIII
L’argument,
l’estratègia
i la fe
són urgents.
Estic decidint
alguns errors,
l’argument,
una allau
i l’estratègia.
II
El mite, gairebé,
és l’únic argument.
III
Evidentment, és urgent
donar degoteig de realitat
però de forma discontínua.
IV
Malgrat,
hi ha una expansió
entre el crit i la fe,
és molt apropiat
degustar l’esperit.
V
L’esperit, gairebé,
és l’únic argument
i la il•lusió, una allau.
VI
Hi ha alguns errors,
malgrat, els plans
i la fe.
VII
Entre l’esperit i el mite
hi ha una expansió.
VIII
L’argument,
l’estratègia
i la fe
són urgents.
IX
L’únic efecte
és l’argument.
X
Gairebé,
hi ha una expansió
entre l’argument
i la realitat.
Dolors Juarez 28 de Juny del 2011
L’únic efecte
és l’argument.
X
Gairebé,
hi ha una expansió
entre l’argument
i la realitat.
Dolors Juarez 28 de Juny del 2011
diumenge, 5 de juny del 2011
és alguna cosa així com
Provar de no estimar-te
és alguna cosa així com
nedar a contracorrent
en un riu, sent jo
el cabal que baixa.
Dolors Juarez
5 de juny del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)