Allò que no es diu.

Cap on tu i la teva pell i els límits que no et sé. Camino.

Entre la pluja finíssima d’abril i l’espetec dels teus ossos.

Cerco, la matèria que no sé qui ens l’ha vedada:

el tacte de l’alè i el gust per una tarda silenciosa.

Tan iguals i canviants, les miniatures del teu rostre. Cerco.

Cap allà on és tan lluny que mai s’hi arriba ni amb la ment.

Camino. Entre el xàfec que et xopa les pestanyes i

la ràfega que et rasca la veu. La gola fonda dels teus ulls.

Cerco. El bosc espès que desconeix les lleis humanes.

El fruit madur que es desprèn i sap deixar la branca intacte.

L’amor d’abans de l’amor. Allò que no s’aprèn.

Allò que no se’t veu. Cerco. No la pell, ni els ulls, ni els llavis.

Sinó allò que no es diu.

Dolors Juarez

25 d’abril del 2012

Jo començant per mi.

Jo fotuda dins la sopa.

Atapeïment de jo dintre dels porus.

Enfarfec de jo al paladar.

Jo amb jo parlant per mi.

Jo, atrapada en els miralls dels lavabos públics.

Jo, donant-me cops de caps contra el meu cap.

Jo, caminant per carrers on sempre hi circulo jo.

Jo, girant cantonades que em fan topar amb mi.

Espectre de mi dintre el meu cos.

Jo escapant-me i jo perseguint-me.

Jo perduda en el meu laberint.

Vertigen de mi caient al buit dintre el meu ventre.

Jo, intentant córrer una mica més ràpid que jo.

Jo deformada en el cul del meu got.

Jo, quan fa dies que no sé res de mi.

Jo, provant de com seguir-me el fil.

Jo amb jo quan no sóc jo.

Jo plastificada, amb noms i cognoms i una empremta.

Bombardeig de mi dintre del crani.

Jo amb jo dubtant de mi.

Jo, donant-me l’esquena.

Jo, amb tots els jos que no he estat jo.

Jo, regalimant-me per entremig de les cames.

Jo, vessant la llàgrima que em fa vessar el got.

Jo, sent el sac d’un cul-de-sac.

Jo, fora de mi.

Allà, jo.

Dolors Juarez

16 de gener del 2011

Aquesta carn d'esperit mimètic em té fregida

TAULA DE POETES

Aquesta carn d'esperit mimètic em té fregida

El Centre Dona i Literatura organitza una nova edició de les taules de joves poetes sota el títol "Aquesta carn d'esperit mimètic em té fregida", vers extret d'un poema de Laia Noguera. Les poetes Marta Font, Anna Gual, Dolors Juárez i Estel Solé parlaran sobre la seva concepció de l'escriptura i llegiran una tria de poemes propis. Coordinen Marta Font i Helena González (Centre Dona i Literatura).

Dilluns 19 de desembre de 2011 a les 19h30
Sala del Professorat, Edifici Josep Carner, 5è pis
Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona
c/ Aribau 2 - 08007 Barcelona
Organitza: Centre Dona i Literatura - Càtedra UNESCO Dones, desenvolupament i cultures

Per aferrar-nos-hi.

Hauríem d’haver après alguna cosa per,

ara, poder-la oblidar.

Per entendre que no vam entendre res.

Per adonar-nos que la nit és sempre nit.

Però calia obrir els ulls.

Esbatanar-los i fregar fort les parpelles.

Potser, el paper de vidre ens va faltar,

per llimar la perspectiva o afinar.

Per acostar-nos-hi.

Com si fóssim un linx o una marta.

Semblants.

També les urpes.

Afilant.

Per aferrar-nos-hi.

Dolors Juarez

24 d’octubre del 2011

Amor

"Petons" amb Montse Grifoll

Com una nit ficant-se’t cap endins.
Com l’horitzó que se’t rebrega al blanc de l’ull
i que t’eixampla la pupil•la. Hi sóc.
Com un reüll immens que et descobreix
amb la intenció i amb molta força. Viva.
Com unes ganes bellugant-te els dits dels peus.
Això. Els milions de llums petites que t’encenen.
En la passió, també, hi sóc. I de besllum,
en el voler saber-ne més de les persones.
Sóc. Quan se t’entafora encongit, el cor,
dins la tristesa que no has sabut mai de tan trista.
Hi sóc. Quan, per un impuls, a un cop de daus
t’hi jugues la vida i hi perds tota la pell.
Quan te li deixes pessigada dins de l’ànima. Hi sóc.
Com una esquerda en la raó que t’esberla l’enteresa.
Com uns bocins que fets de temps, vertiginosament,
s’uneixen. Com un calendari de l’any trenta-sis
que, empolsimat i esgrogueït, trobes un dia
al primer calaix de la tauleta. Com un mareig febril
que ho capgira tot i et fa perdre el món de vista.
Això. A les últimes pàgines del llibre. Hi sóc.
I des del començament.

Dolors Juarez
13-14 de setembre del 2011

No sé des de quan que no sé quan ni on.

No sé des de quan que no sé quan ni on.

Tampoc del com el per què de les coses

ni la forma.

De dintre els ulls ninetes russes, hi veig.

Mirades amb mirades infinites que em topen.

Si més no o de moment i encara que... hi ha l’amor.

La vida xica arraulint-se dintre un ventre.

L’estona morta que ha servit per matar el temps.

L’instant concret que en un instant tot ho canvia.

Això és l’únic que existeix, i els sentiments.

Tinc tanta por que la por em fa menys por.

Hi ha costums que continuen sorprenent-me.

Al obrir els ulls després de cloure’ls, recomano

no trencar amb la rutina.

Que hi ha la vida no sé on, com ni per què

d’aquesta forma. I jo, ja no em conformo

amb fer-ho bé, sinó amb fer-ho.

Dolors Juarez

5 de setembre del 2011

Més que res, només per això.

Més que res, sols per saber

si això de tu, et val la pena.

Si has pogut, de dir-te el dubte

a les palpentes, sens plorar...

Si l’has sentit, de l’estrebada,

la incertesa, cosa estranya,

de la puta realitat. O, si potser,

la cosa vera, al acostar-te

al raig de llum que ha fet la idea

– o l’ideal- . I, també,

per si l’has vist: un horitzó

rascant el límit, amb les ungles,

quan n’hi ha.

Més que res, per si has sabut

saber de tu i et val la pena

continuar. Per, si has trobat,

en primer lloc, alguna freda

estança buida, on començar-t’hi

a acostumar. Per si has provat

de fer el intent de deslligar-te

de les puntes de les mans

i moure un dit, de tant en tant,

abans no sigui negre nit

o abans no sigui massa tard.

Més que res, només per això:

per si has pensat alguna cosa

i de quina forma l’has pensat.

Per si has gosat de preguntar-te

què carai t’has preguntat. O,

per si has trobat, en aquest temps,

que ser feliç s’assembla molt

a anar passant per algun lloc

on és millor dir-te que sí,

bàsicament, per no dir no.

Només per això. Per això de tu.

I per saber, si això de mi,

encara et costa d’empassar, i

que si vols, si et ve de gust,

potser algun dia qualsevol

podríem fer un petit esforç

i anar a sopar...

Dolors Juarez

3 d’agost del 2011