Hem arribat a pensar
i a resseguir el silenci infinit de la
tarda quan calla
Hem arribat a gosar i a no gosar
i a transgredir les lleis del capvespre que
ho volien tot fosc
Hem sigut allò que val la pena i la pena
que faria el no ser-ho
l’espectacle de l’amor quan agafa
efervescència
i la dansa acarnissada cos a cos
Hem vingut d’on ve tothom sense propòsits
i hem acceptat que cada nit vingués al tard
i tingués lluna
[ho hem acceptat car no fa mal i feia bé i
per bonic]
Hem estimat terres absents com un ambient o
una duna
l’oceà fondo entaforat dintre les nines
d’algun vell
Hem volgut, de la quietud, la inquietud d’entre
les fulles
el bosc en calma revoltant-se contra el
vent.
Dolors
Juarez
22
de maig del 2013
Casserres Poblepoema
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada