[A]punts suspensius

[A]punts suspensius

dimecres, 10 d’octubre de 2012

Arrapada a l'esperit





Deixa’m que m’aturi

perquè en pugui ser conscient

d’aquesta tristesa,

que fa que tinc

i, que tenia oblidada.

Deixa’m que m’esbranqui

com l’hivern

habitant en la gebrada.

Que em reconegui abatuda

i tremolosa dins d’un toll.

Deixa’m dintre els marges

estancada, trontollant.

No facis de mi

aquest lleu vaivé al que vols

acostumar-me.

Deixa’m que no en defugi.

Que em recorri tot el fred

per l’espinada. Que la pell

cogui pels talls. Que pugui

témer-li a la vida més

que no a la mort.

No em regalis distraccions.

Deixa’m nua amb la consciència.

Solament amb la consciència.

Arrapada a l’esperit.

Per més que dolgui.

Per més fred que aquí hi faci.



Dolors Juarez

9-10 d’octubre del 2012