Sents que podries caure i esberlar-te
i esbocinar-te i escampar-te per arreu.
Saps que la solitud no és un lloc
on poder-hi restar sempre. Reconeixes
que la consciència s’exhaureix. T’adones
que desconeixes la vida tant com la mort.
Sospites que estàs viu.
Sents que podries caure i esberlar-te
i esbocinar-te i escampar-te per arreu
-com les llavors-.
Dolors Juárez
4 d’agost del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada