Encara cauen estels amenaçant-nos la casa –ho veus?-. Són els somnis que s’escolen per la membrana fosca de la ment. Les coses que desitjàvem tant fort han fet això que no som. Si un dia et mires al mirall i et trobes transparent llavors vol dir que ho has fet bé. Més o menys com tothom, ningú és qui és. Llei de vida i consol. Si et fixes en els ulls d’un vell veuràs la guerra dins les nines. Hi ha una lluïssor dins la tristesa que fa que m’enamori. De vegades m’imagino què faria si tu hi fossis. La buidor és un estat natural. Els gerros en sí no comporten les flors. He passat per un carreró de llosarda i en una fatxada hi he vist unes hortènsies molt blaves i he pensat que es pansirien. Demà a les vuit aniré a missa. Diuen que si reses no penses tant i que si beneeixes el menjar t’engreixes. Sovint em poso tant nerviosa que em deixo sense ungles. Em sembla que aniré a cal metge i li diré que sóc boja. Vaig provar de fer-me una trena com quan era joveneta però després em va fer vergonya de sortir al carrer. Havia planejat que quan tingués els anys que tinc tindria dues canalles. Fa molt que m’hagués hagut de casar amb tu però no vaig trobar el moment. No provo de convenç-te. He tingut tantes estones mortes que m’han mort. Vaig mirar el cel per la pluja d’estels, jo. –Saps?-.
Dolors Juarez 1 de Maig del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada