Proposa’t, potser, i oblida’t de tu.
Un moment. Carrerons on hom hi circuli,
moviments i coses i cases,
res que tingui a veure amb res de tu. Potser,
fulles brotant a les branques dels arbres
i gent a qui no li importi que existeixis, et cal.
Proposa’t, també. Proposa-t’ho tu
d’encabir-te entre aquestes dues línies,
com una cosa necessària sense la qual
ningú no sap que no es pot viure.
Proposa’t això, i proposa’t, també,
d’haver llet freda que no estigui caducada
per procurar-te, després, o procurar-te, potser,
de fer un lloc per algú més a dins de casa.
Dolors Juárez
22 d’abril del 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada