(Represa d'un vers de Joan Margarit)
Em quedo aquí, on la vida m’ha portat.
Entre els llibres que no tindré temps de llegir
i les teves mans que, no sé per què,
sempre m’acullen. Perduda en aquest indret
des d’on no espero cap gran cosa ni, tampoc,
no hi albiro alts turons. Aquí, on hi ha pebre
i gingebre i te verd, i troncs vells
per ser cremats. Aquí, on la geografia és senzilla
com els nostres cossos. I, on l’amor
és l’únic motiu per declarar-nos la guerra.
Aquí, on les ferides són netes i clares
i la sang brolla reclamant-nos més vida.
Em quedo, sense tot allò que hagués pogut ser.
Sense l’anhel d’horitzons amples i llunyans.
Aquí, on sé exactament quin lloc ocupa
cada cosa. Aquí, on es repeteixen petits moviments
que acaben per ser previsibles.
Em quedo amb tot allò que és irrenunciable:
pètals rojos en els testos de casa,
versos punxents que se’m clavin a l’ànima;
mans petitíssimes que, potser, hauran de venir;
i riures fàcils que em facin vessar el cor
sense haver de pregar gaire.
Dolors Juárez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada