UNA NUESA -et dic-

Una nuesa -et dic- .
Una nuesa amb cremallera metàl•lica.
Una nuesa amb cremallera metàl•lica que t’arribi als peus.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa amb vidres trencats clavats a la cara.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa amb la sang avortada.
Una nuesa amb la sang avortada regalimant-te entremig de les cames.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa posada a besllum que reveli les vertebres que se’t torcen dins l’ànima.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa de textura rugosa.
Una nuesa de textura rugosa amb la marca del ferro roent d’una planxa.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa amb molles de pa i amb els becs dels ocells picotejant-te l’estómac.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa amb alcohol de cremar.
Una nuesa amb alcohol de cremar i un llumí a les puntes dels dits –et dic- .
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa de fusta podrida entaforada en els porus.
Una nuesa –et dic -.
Una nuesa de pela de poma.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa de paper esgrogueït.
Una nuesa de paper esgrogueït que m’expliqui una vida anodina -com totes- .
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa de paper de vidre.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa de paper de fumar.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa de paper vegetal.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa de paper d’estrassa.
Una nuesa –et dic -.
Una nuesa que s’estripi fàcilment.
Una nuesa que s’estripi fàcilment com s’estripen totes les nueses.
Una nuesa –et dic- .
Una nuesa que a trossets petits m’ensenyi la nuesa feta miques.
La nuesa –et dic- .
La nuesa nua –et dic- .
La nuesa nua – et vull- .
La nuesa nua –et dono- .

Dolors Juarez
23 de maig del 2011

SOROLL

Quin vent m’ha dut a la porta del bosc?

Maria-Mercè Marçal

SOROLL

Escletxes com inferns damunt la roca, cossos que no hi ha manera que s’hi aguantin, aquí: un jazz etern que ningú escolta. La porta del bosc ho és: la nostra porta. T’has de fer clau per passar-hi -pel pany- : És l’enigma el què em dius que et dic, però és que hi ha secrets que no ho són: si cau una verge s’esbocina però hi ha un home que en té el motlle. Hi ha coses que hem de fer abans no ens morim -com per exemple viure- a més, no tot el què ens volen fer empassar és comestible -no trobes que et venen basques molt sovint? –no és d’estranyar que tinguem sempre mal de panxa. Perquè i si et ve tos estant a missa què has de fer? És que hi ha protocols per tot, aquí: no hi ha Déu que respiri, per això el tenen a la creu, el pobre; i hi ha una vèrbola en l’ambient que s’encomana, a l’escola ensenyen als nens a com han d’expressar-se, es veu que és un diagnòstic generacional i no sé sap si hi ha cura -ni diuen el parlar per no callar- i després la gent resa fluixet perquè té por d’anar al infern i jo que faig tot el soroll que puc perquè s’esberli. Ho sents? Escletxes com inferns damunt la roca i, jo, buscant la forma d’encabir-m’hi.

Dolors Juarez 30 d’abril del 2011

pluja d'estels

Encara cauen estels amenaçant-nos la casa –ho veus?-. Són els somnis que s’escolen per la membrana fosca de la ment. Les coses que desitjàvem tant fort han fet això que no som. Si un dia et mires al mirall i et trobes transparent llavors vol dir que ho has fet bé. Més o menys com tothom, ningú és qui és. Llei de vida i consol. Si et fixes en els ulls d’un vell veuràs la guerra dins les nines. Hi ha una lluïssor dins la tristesa que fa que m’enamori. De vegades m’imagino què faria si tu hi fossis. La buidor és un estat natural. Els gerros en sí no comporten les flors. He passat per un carreró de llosarda i en una fatxada hi he vist unes hortènsies molt blaves i he pensat que es pansirien. Demà a les vuit aniré a missa. Diuen que si reses no penses tant i que si beneeixes el menjar t’engreixes. Sovint em poso tant nerviosa que em deixo sense ungles. Em sembla que aniré a cal metge i li diré que sóc boja. Vaig provar de fer-me una trena com quan era joveneta però després em va fer vergonya de sortir al carrer. Havia planejat que quan tingués els anys que tinc tindria dues canalles. Fa molt que m’hagués hagut de casar amb tu però no vaig trobar el moment. No provo de convenç-te. He tingut tantes estones mortes que m’han mort. Vaig mirar el cel per la pluja d’estels, jo. –Saps?-.

Dolors Juarez 1 de Maig del 2011

DITS -de Vicenç Zumajo-

Hi ha versos que la mà no escriu

perquè tímida calla.

Tinc paraules entre els dits

que intenten enfilar-se

i per què no s’escoltin

tinc sovint la mà tancada,

o les porto una a una

a la boca per empassar-me-les.

Hi ha mots que conservo en el silenci

per visitar-los i recordar-te,

per recordar-te i visitar-los.

Vicenç Zumajo